L’independent de Gràcia

Un text deliciós

Crítica teatral: Sergio Oliveros

Contra el progrés

Tan sorprenent com trobar-se una poma de tres metres d’alt al mig del saló de casa és aquest muntatge, encàrrec de la Beckett i que en tan sol dos anys s’ha guanyat un gran prestigi internacional.

El genial d’aquesta joia és com es té cura de cada petit detall, per exemple del vestuari i de l’escenografia, aquesta última un veritable plaer per a l’espectador que veu com una pasterada de ferros freds i grisos cobren vida d’una manera gairebé divina gràcies a què els actors l’usen amb manyaga per crear en cadascuna de les set escenes un món a part amb solament uns moviments fins, nets i perfectament coreogràfics. El text, d’un surrealisme esglaiador, bufeteja al públic convertint-lo en un cruel voyeur lliurat a la fantasia que se li presenta. Cada petita història gira del drama a la comèdia amb una facilitat sorprenent gràcies a tres actors amb un talent innegable connectats entre sí amb la mateixa bellesa de la seva coordinació i assaig.

El text d’Esteve Soler, de teatre dalinià, és la consecució de moments impossibles que solament la màgia de l’espai buit és capaç de recrear. Un punt que li dóna més plasticitat a aquesta obra, és la inclusió de petites peces de dansa que demostra l’alt nivell de preparació dels tres actors que al final de l’obra a més munten una genial festa de comiat per al públic.

Una magnifica peça gràcies a la unió d’un text deliciós, una direcció molt encertada i tres virtuosos actors.

Fitxa tècnica

Text: Esteve Soler
Direcció: Joan Maria Segura Bernadas
Amb: Dani Arrebola, Txell Botey i Xavi Idàñez
Producció: Teatre al detall
Sala Beckett, fins a l’1 de març