L’independent de Gràcia

Isma Prados: “Sempre prioritzo la identitat a la globalització”

Va començar a l’hostaleria als 14 anys, però no hi va tornar fins als 25. En aquest interval va fer de Dj, fotògraf per a revistes, bateria professional en un grup i productor de festes. Quan torna a l’hostaleria, realitza 1.000 programes de cuina a televisió, escriu llibres, dirigeix la cuina de restaurants, i munta la seva empresa personal. És defineix com un professional que, a més de fer artesania a la cuina, combina la imaginació i les coccions i en fa bona promoció. Pregoner de la Festa Major de Gràcia 2010, ha inaugurat cuina i restaurant amb el nom Els Jardinets de Gràcia

Pensaves que tindries tant èxit?

Rafa Nadal diu que al vestuari de Wimbledon s’hi pot llegir: “Tracta l’èxit i la derrota com el mateix impostor”. M’agrada, sóc empíric i objectiu, un tècnic i no un ideòleg. El criteri extern no ha de modular accions ni pensaments

La fama que tenia la cuina francesa, ara la té la catalana?

Ens porten 200 anys i van saber vendre-la bé. El camí, de 25 anys, dels catalans es molt potent, ara hauríem d’acabar de vendre-ho internacionalment, consolidar la base, i ja recollirem els fruits.

Et queda algun cuiner famós amb qui experimentar?

Em queda cuinar amb tothom, ja que cada artesà té el seu mètode personal. Crec més en l’actitud de qui aprèn que en la capacitat del qui ensenya. Reivindico menys temaris, poder ser més autodidactes i copsar l’entorn per ser àgils a la cuina.

Quin menjar no t’agrada?

Hi ha dos tipus de cuina: la bona i la dolenta. Un plat ha d’estar bo perquè m’agradi, les floritures del damunt no serveixen de res si no.

I quin és el que més t’agrada?

No en tinc. M’agraden tots els ingredients per poder-los cuinar per igual.

En què penses quan crees un plat nou?

En equilibrar àcids, aromes, en com completar-ho, intento associar els plats amb un concepte, no m’agrada fer un collage.

Creus que no sabem menjar, hauríem de fer-ho més Slow?

Adam i Eva no van pelar la poma, ni la van menjar en compota (riu). Els aliments s’han de cuinar i menjar lentament, aplaudeixo i felicito la filosofia Slow. L’Organització Mundial de la Salut ja ha publicat que els costos de sanitat deguts a les malalties occidentals, (obesitat, arteriosclerosi, malalties degeneratives) són mes alts que els fons destinats a lluitar contra la gana.

Què li falta cuinar a Catalunya?

Un futur ben cuit, quallat i ferm però agradable en boca, de sensació inoblidable.

Com a pregoner, què diries als carrers que dediquen tot l’any al guarnit i després veuen que no hi ha respecte

És lamentable. No és una festa de talonari, sinó de moltes hores i petites aportacions de vida gracienca… Aquesta festa fa cohesió social, dóna identitat, demostra civisme, si trenques els guarnits vol dir que no has entès res.

Què t’hauria de dir perquè em convidessis a menjar?

Suposo que fer una apologia cruel de com cuino, i per tant intentaria demostrar-te que t’equivoques.

Amb Gràcia…

Visc a la plaça Letamendi, cada matí deixo la meva dona a la plaça Lesseps, a la seva feina, i vinc al restaurant de Jardinets. Compro música jazz a Discos 100, al carrer Escorial, porto les cadires a un tapisser de Gràcia, gestiono permisos al districte, vaig als cinemes Verdi i als Balanya de Rambla del Prat, menjo frankfurts a Gran de Gràcia, quasi no vaig de restaurants. Als jardinets de Gràcia faré un menú de Festa Major, acord amb la festa: bacallà amb tomàquet, canelons de pintada, i de postres…braç de gitano.

Un desig…

Si Gràcia són els graciencs, que no faltin mai, sempre prioritzo la identitat a la globalització.

Text: Clara Darder