L’independent de Gràcia

Enq. 124 – de la operació immobiliària de l’Arquebisbat

Aquesta entrada ha estat postejada el 27 gener 2012 a la categoria Enquesta. Segueix els comentaris de l'entrada amb RSS 2.0. Deixa un comentari.

16 respostes to “Enq. 124 – de la operació immobiliària de l’Arquebisbat”

Laura Alberich el 27 gener 2012 a les 10:28

No es tracta si l’esglèsia especula o no, es tracta de salvar un petit oasi enmig de tanta urb deshumanitzada en la que estem inmersos. Estem parlant d’un jardí viu, un pulmó ecològic i un recés per a la vista i l’esperit dels veïns, de les cotorres, pit-roigs, merles i abelles que troben pau i refugi entre tarongers, ficus, liles i palmeres centenàries a les quals adornen violetes hivernals. Sols pel que significa aixó, l’Esglèsia hauria de tenir suficient sensibilitat per respectar aquest petit paradís.
MARTA MONTCADA i ESCAIOLA el 27 gener 2012 a les 11:24

Sorpresa, estupefacció i indignació! MALAMENT, molt malament.
Com pot fer una operació immobiliària l’Arquebisbat en el Convent i Jardí de les Monges Missioneres del SANTÍSSIM SAGRAMENT i del SAGRAT COR C/ Encarnació 62-64…. de Gràcia?!?
Aquest espai és una donació testamentària per a l’església com a l’ escola per a nens i actes benèfics. Té un JARDÍ Centenari insubstituïble dalt valor paisatgístic, darrer pulmó verd, i la funció d’equipament pel barri que representa el convent-escola i capella. El més inversemblant és que hem
constatat l’error (premeditat, oi?) en el PERI que adjudica a aquesta finca valor residencial (12) quan en realitat li correspon “equipament per al barri i zona verda” (7a).
Els veïns ja estem organitzats: Plataforma veinal salvem el jardí del convent
AJUDEU-NOS! LLUITEM amb DIGNITAT per salvar aquest espai i Jardí!

Adjunto la meva instància el dia 25 a l’Ajuntament per al vostre coneixement:
Sol·licitant: Marta Montcada
Exposició dels fets i raons

*Vist que s’està enderrocant el convent escola i capella de les Missioneres del Santíssim Sagrament i del Sagrat Cor, del carrer encarnació 62-64, amb gran sorpresa del veïnat, doncs la finca tenia la condició testamentària del seu benefactor com a escola religiosa amb jardí pels nens del barri,

*Que el seu jardí interior de més de 800 m2 conté 4 palmeres canàries centenàries i tot un conjunt arbori de gran valor paisatgístic i ornitològic, INVIABLE de “traslladar” o “substituir”, alimentat per pous i vies subterrànies d’aigua,

*Constatant l’error en el PERI que adjudica a aquesta finca valor residencial (12) quan en realitat li correspon “equipament per al barri i zona verda” (7a),

*Vist que l’ajuntament encara no té constància del projecte d’obres que s’hi pretén fer, (visita concertada amb el tècnic Sra Neus Fornells, dia 24 gener de 2012) però que s’especula en uns habitatges pb+2 i construcció de pàrquings soterrats en la zona de l’actual jardí,

Petició / Sol·licita:

*Reunió URGENT amb l’arquitecte Muicipal del Districte, ABANS de l’entrada del projecte d’obres majors,

*Que s’arribi a un acord amb els propietaris (Rectoria de S. Joan, Arquebisbat de BCN i les Monges Missioneres) amb l’ajuntament i la plataforma veïnal Sant Lluís-Encarnació per a la conservació INTEGRE del Jardí, i la construcció d’equipaments per al barri en l’espai on s’aixecava el convent.
Ramon Pintó el 27 gener 2012 a les 11:42

Està clar que quan a l’Ajuntament li convé es passa algunes coses pel forro. tant parlar de zones verdes quen li cal i després amb traidoria i nocturnitat arrasa el que li fa nosa.
M’agaradaria que hi hagués transpaerència per veure quins tractes han fet amb el bisbat per per aquest enderrocament que finalment serà per especular.
Francesc Arenas Hernández el 27 gener 2012 a les 12:34

Fa molts anys es va fer un PERI a Gràcia. Quina gran visió de futur va ternir algún poderós que va conseguir que canviés la qualificació com equipament del convent del carrer de L’Encarnació per el de residencial. I convertir el solar del costat residencial en equipament. Va ser un error o un trapijoc? No ho sabrem mai.
Tenía algo que veure amb l’arquebisbat aquesta persona visionaria de negocis de futur?.
Plataforma Salvem el Jardí el 28 gener 2012 a les 0:54

Déu digué: ” Produeixi la terra vegetació: herbes que donin llavors i arbres fruiters que donin fruit segons la seva espècie, amb la seva llavor dins, sobre la terra”. I així va ser. La terra va produir vegetació… i “Déu va veure que estava bé” (Gènesi 1. 11-13). Després va plantar Yahvé Déu un jardí en l’Eden, on va col.locar a l’home que havia format.

Aquesta podria ser la introducció actualitzada de la recreació en una zona del Barri de Gràcia, doncs en ple cor metropolità, concretament en el número 62-64 del carrer Encarnació, existeix una parcel.la que des de 1901 compte, registral i realment, amb la descripció d’una parcel.la de vint-i-sis mil cinc-cents cinquanta pams quadrats, ocupada per uns cinc mil vuit-cents cinquanta pams a edifici i la resta destinada a jardí.

És un jardí viu, un oasi en la gran urbs, un pulmó ecològic i un recés per a la vista i l’esperit dels veïns, de les cotorres, tórtores, merles i abelles que troben pau i refugi entre rosals laureats, ficus i palmeres centenàries a les quals adornen violetes hivernals. Un immens jardí on va deixar de sentir-se els crits i riures dels pàrvuls que van ocupar el col.legi pel qual un piadós senyor disposés en el seu testament, allà per l’any 1.826, que anessin els seus legítims destinataris.

La Congregació de les Missioneres del Santíssim Sagrament i Maria Immaculada va ser la seva adjudicatària i beneficiada fins que un rector de l’església de Sant Joan, com a substitut albaceari d’aquell primer que les va triar, acudís l’any 2.002 a l’Arquebisbe de Barcelona en sol.licitud que cancel.lés la condició testamentària que aquest lloc continués destinat a la finalitat imposada pel testador benefactor. Corrien temps de bonança immobiliària i… així es va fer. Per Decret de l’Arquebisbe, es va interpretar complerta suficientment la voluntat del testador i, en previsió, es va escripturar i es va registrar la cancel.lació de la condició imposada que aquella parcel•la, aquell immoble que durant cent un anys eduqués cristianament a nens del barri de Gràcia, va quedar redimida de tan “innoble” fi. Ara, ja era una parcel•la que, aprofitant-se d’un error de qualificació urbanística, passava de ser d’equipament a urbana i urbanitzable.

Les seves propietàries, Missioneres del Santíssim Sagrament i Maria Immaculada, van mostrar el seu agraïment tant al capellà intermediari de Sant Joan com a l’Arquebisbat, per la seva comprensió, i el dia 16 de desembre de 2011, van donar per escriptura pública atorgada davant la notària de Barcelona Sra. Mª de les Mercedes Martínez Parra i al nº 2274 del seu protocol, una quarta part de la finca per a cadascun.

L’Any Nou va començar amb una Llicència d’enderrocament, a la qual segueix un projecte d’edificació del que, sembla ser, la construcció d’un pàrquing públic amb llicència d’una planta subterrània i dues d’alçada que condemna a mort al Jardí i a les seves espècies arbòries històriques i paisatgístiques catalogades i a la seva fauna. Això sí, per a la seva “protecció se li assigna una fiança de poc més de 17.000 euros per si alguna pala retroexcavadora té la mala fortuna de topar amb elles i tirar-les “accidentalment” mentre construeixen un monstre de ciment i formigó capaç d’albergar 150 places de garatge que podrien tenir un valor de més de 30.000 euros cadascuna en lliure mercat.

No hi ha ningú darrere. Una constructora de Mataró que segueix el Projecte d’uns promotors de l’obra i propietaris que només són Les Monges, l’Arquebisbat de Barcelona i el Rector de Sant Joan.

Potser aquests homes i dones de l’església Catòlica, seguint el Gènesi 3. 24, després d’expulsar a l’home del jardí, vulguin posar davant de l’Edén a querubins amb espases no de flama brillant, sinó de ciment. O, tal vegada, pensin que, si els camins del Senyor són inescrutables, és convenient ajudar als fidels al fet que estacionin els seus cotxes, les seves vides i les seves consciències.

Això sí, pagant.
elies plana ayats el 28 gener 2012 a les 14:05

No tranquem, no destrossem l’encant d’aquesta meravellosa ciutat! SI a la continuïtat dels jardins!
Fulgencio Ros Conesa el 28 gener 2012 a les 21:53

Como vecino y afectado, me extraña mucho la recalificacion que se ha efectuado de este solar, exijo que la calificación vuelva a ser la que en su día dió en testameto el propietario a las “Misioneras del Santisimo Sacramento ” y que se utilizara para escuelas y equipamiento del barrio, NO PARA ESPECULACION. Por lo tanto si la Iglesia ha podido (no sé con que procedimiento) cambiar la calificacion, cuando llegue el proyecto de obra mayor para construir pisos y parquing SEA REVOCADO, sin niguna contemplación.
Montserrat Novella Corchado el 29 gener 2012 a les 22:05

Se debe cumplir el testamento que dejó el propietario, pues fue su última voluntad, soy católica y cristiana, nacida en el barrio de Gracia, para ser exactos en la calle Reig i Bonet número 10, espero que la Iglesia no incumpla unas últimas voluntades y de paso que empiece a ayudar a los pobres que pasan frío y hambre, si es necesario y por la regla de tres que quieren aplicar al solar de Gracia, que vendan las joyas que poseen y que han sido otorgadas por donaciones. NO A LA RECALIFICACION hay que salvar ese pulmón de Gracia, desgraciadamente cada vez hay más humos y contaminación y menos zonas verdes.
Eloi el 31 gener 2012 a les 17:38

Pel que es veu l’assumpte està agafant rebombori i ja és citat en altres mitjans http://infocatolica.com/blog/germinans.php/1201300706-matabosch-es-un-genio#more15309
Veïns de Gràcia el 1 febrer 2012 a les 19:57

Després de llegir aquest enllaç que ens envía l’Eloi i veure el que fa el Antoni Matabosch, ara ho entenem tot. Sembla mentida que la iglesia funcioni amb “persones” d’aquest estil… No hi ha un pam de net !!!

Però és que ja es veia venir això de voler-se carregar sota la “genialitat” d’aquest “pájaro” les palmeres, els arbres i tota la vegetació del convent!!!

I és que segur que li ve de família. Porta a la sang l’afany de destrucció de la flora i la fauna. Només ens hem de fixar amb el seu cognom:

MATA BOSC !!!
INDIGNATS el 2 febrer 2012 a les 9:45

Avui, plovent i nevant, amb un fred espantós, la empresa segueix fent pencar als treballadors, les màquines segueixen arrencant pedres i semble que han amenaçat als veïns que avui volen treure els arbres.

Quina pressa tenen en deixar tot arrassat? Tenen por que alguna cosa poc neta sorti a la llum i faci trontollar el seu negoci? Que és?

Massa pressa en una cosa presuntament “legal”.
MES INDIGNATS el 2 febrer 2012 a les 10:48

ATENCIÓ VEÍNS, SI EL JARDI ES PERD ES PERQUE EL DISTRICTE AIXÍ HO VOL:

L”artícle 243 Normes Urbanístiques (NNUU) diu el següent:

d. Amb la finalitat de protegir i preservar els jardins o arbrat existents, els ajuntaments
respectius podran restringir les condicions per a l’ocupació de l’espai lliure interior d’illa que s’assenyalen en aquest article, i podran, si escau, prohibir totalment o parcialment l’ocupació en planta baixa o soterranis, promovent, amb aquesta finalitat, els instruments urbanístics adients.

Diu que “PODRÄN”.

Poden fer-ho peró NO VOLEN!!!
maria el 2 febrer 2012 a les 15:31

Jo sóc del barri de Gràcia i tota la vida he vist aquestes palmeres.També he sentit el cant de la merla, i la veritat es que em sap molt greu que desapareguin;però hem de veure la part positiva:una empresa està invertint en Catalunya!!!Tal com està el nostre país hem de agrair que es fomentin nous lloc de treball .Haveu vist avui que l´atur ha tornat a augmentar.Tinc familiars amb atur, no sabeu el que és.
Deixem´n´hos de floritures.Les merles són llestes i buscaran altre niu.Les palmeres poden ser transplantades i seguiran vivint .Si , nosaltres no les veurem aquí, però tindrem la satisfacció de que el nostre país tira endavant.
Gisela el 7 febrer 2012 a les 12:18

Maria, els teus familiars trobaran lloc de treball també si fem d’aquest solar un centre pels veïns del barri. La crisi que estem vivint en cap cas es solucionarà perquè construeixin més pisos, ans al contrari, circula una empresa que encara no ha après que la especulació no ens fa cap bé.

La unió fa la força, que no sigui dit que es van construir pisos i els veïns no hi vam fer res al respecte.

Algú sap com podem contactar amb els veïns que estan lluitant pels jardins del convent per col•laborar-hi?

Moltes gràcies
Josep Esteban el 10 febrer 2012 a les 14:03

Els meus tres fills que ara ja són grans, el menor té 34 anys, eren alumnes d’aquest convent quan les monges ho tenien com parvulari per als nens del barri.
Perquè en lloc de vendre’l a una promotora, l’arquebisbat no torna a proposar-lo com parvulari? al barri fan falta més llars d’infants i parvularis en lloc de més pisos.
On està la caritat cristiana de l’església?
jaume clos el 25 febrer 2012 a les 16:00

tot aixo esta molt be , pero l´operacio l ´ha fet l ´esglesia o no ??
son ells que han venut a qui sigui per fer el que sigui ,el negoci de moment ha estat de l´ esglesia .

aqui tothom te coses a dir fins i tot el que surt al jardi de casa seva i te la sort de veure el conjunt verd davant dels seus nassos ,a aquets son els que els fot l´operacio, si no el tiguessin ni s´enrrecordarien!!!!!!!!!!!