Crec que no tinc prou informació o criteri per posicionar-me en aquest aspecte. Sí que tinc criteri, però, sobre el tema de la gestió cívica d’equipaments culturals, ja que col·laboro a diversos nivells amb la Casa Orlandai, de Sarrià, que funciona sota aquest model.
Basant-me en això puc dir que:
- la gestió cívica es defensa com una model participatiu, però el grup, entitat o associació que l’entomi ha de tenir una salut democràtica de ferro per no incórrer en una situació en què la participació és més una medalla que una realitat.
- l’Ajuntament de Barcelona té molt poques ganes que aquest model tiri endavant. Els polítics i els seus sequaços, és a dir una part important (no tota) del personal tècnic de l’Ajuntament, es preocupen molt poc de com haurien o com podrien ser les coses i massa dels seus propis interessos gremials, si no és que tenen bona fe però una manera absolutament caduca i encartronada d’entendre el paper de les institucions públiques. Tendeixen a pensar que són els pares de la societat, i així és impossible que una societat maduri.
- Per tot això, igual que a algunes associacions, a l’Ajuntament de Barcelona només li interessa la gestió cívica per penjar-se la medalla de la participació. La confiança real que tingui en aquest model, i la dotació de recursos que hi destini, sempre seran aspectes a la cua de l’atur.
Crec que no tinc prou informació o criteri per posicionar-me en aquest aspecte. Sí que tinc criteri, però, sobre el tema de la gestió cívica d’equipaments culturals, ja que col·laboro a diversos nivells amb la Casa Orlandai, de Sarrià, que funciona sota aquest model.
Basant-me en això puc dir que:
- la gestió cívica es defensa com una model participatiu, però el grup, entitat o associació que l’entomi ha de tenir una salut democràtica de ferro per no incórrer en una situació en què la participació és més una medalla que una realitat.
- l’Ajuntament de Barcelona té molt poques ganes que aquest model tiri endavant. Els polítics i els seus sequaços, és a dir una part important (no tota) del personal tècnic de l’Ajuntament, es preocupen molt poc de com haurien o com podrien ser les coses i massa dels seus propis interessos gremials, si no és que tenen bona fe però una manera absolutament caduca i encartronada d’entendre el paper de les institucions públiques. Tendeixen a pensar que són els pares de la societat, i així és impossible que una societat maduri.
- Per tot això, igual que a algunes associacions, a l’Ajuntament de Barcelona només li interessa la gestió cívica per penjar-se la medalla de la participació. La confiança real que tingui en aquest model, i la dotació de recursos que hi destini, sempre seran aspectes a la cua de l’atur.