Braves

Bar Roure, Mític i Anxoveta es disputen la primera posició

La gran final per que ha de determinar quines són les millors patates braves de Gràcia segons els lectors de l’Independent ja està servida. Tres són les propostes que més suport han rebut: la del Roure, la del Mític i la de l’Anxoveta. Totes elles han aconseguit més del 50 per cent dels vots de cadascuna de les tres tongades de crítiques que s’han proposat a partir dels suggeriments rebuts a través d’internet. Així doncs, es presenta una final apassionant que clourà d’aquí a dues setmanes amb la proclamació del vencedor. El més votat es coronarà amb  el títol de les millors braves de la Vila.  Al podi hi han arribat tres patates braves ben diferents. De les de Roure en destaca la seva tradició i personalitat pròpia, del Mític, la catalanitat de la salsa que se serveix amb romesco, i de l’Anxoveta,  una versió de la recepta original i, sobretot, casolana. Si bé, les millors braves de la capital catalana continuaran sent les del Bar Tomás de Sarrià (com a mínim, fins que es demostri el contrari), Gràcia tindrà després d’aquesta recerca més referències sobre la tapa per excel·lència.

 Loading ...

Tercera quinzena

Els resultats han estat:

 Loading ...

Lloc: Revoluciona’t
Adreça: Ramon i Cajal, 35
Preu: 3,10 euros
Filosòfiques. Si presentem les braves del Revoluciona’t com les filosòfiques és perquè la salsa que ofereixen et genera de manera gairebé instantània un dubte existencial que fa que et portis la mà a la barbeta –amb el clàssic gest de reflexió- i et preguntis quin ingredient secret porta. El cert és que la salsa, taronja, guarda un punt dolcet que pot fer recordar el moniato o, inclús, la carbassa, tot i que el cuiner ho nega tota sorprès. Més enllà de la qüestió de la salsa, les patates presenten originalitat: conserven la pell del producte, de manera semblant a les tradicional patates al forn o la brasa. Servides recent cuinades i amb un punt de sal, són una bona opció per aquells a qui no agraden els sobresalts.

Lloc: L’anxoveta
Adreça: Sant Domènec, 16
Preu: 3,25 euros
Excèntriques.En aquest cas es fa difícil explicar aquestes braves sense explicar tot el que les envolta. I no ens referim només a la salsa. L’ambient d’aquest local de taules i seients de color blanc i taronja és més a aviat esnob. Les potatoes, com diria el cambrer que serveix els clients emprant un nombre impensable de llengües en una sola frase, es presenten en una ració abundant i sobre un llit de salsa de tomàquet natural, cosa que és d’agrair, i ruixades amb un allioli força neutre. La picantor l’afegeix, en aquest cas, el pebre negre que acompanya les patates. La cocció de les patates les deixa ben tendres per dins però un xic seques per fora. Unes braves i un indret per sorprendre aquells més cools.

Lloc: Pirineus
Adreça: Bailèn, 244
Preu: 3,5 euros
De plat únic. Amb 75 anys d’experiència en el món de les tapes a les esquenes, el bar Pirineus proposa unes braves que barregen tradició i innovació. D’una banda, la gran protagonista de la ració -més que abundant- és la patata, bullida i després fregida i tallada a trossos grans, d’aquells que omplen el paladar i fan difícil poder atacar un segon plat després. La innovació, la salsa base, que s’aparta de la tradicional maionesa i aposta per un toc una mica més pujat de gust: la salsa rosa. Les braves del Pirineus són d’aquelles que prioritzen el gust d’una patata ben cuinada. Els responsables del local, a més, tenen molt en compte la manera com se serveixen. Cada tapa té el seu tipus de cobert: són molts anys servint-ne.

Lloc: Sol de Nit
Adreça: Plaça del Sol, 10
Preu: 3,5 euros
Per a tots els públics. Es fa difícil saber quin és el component secret de la salsa de les braves del Sol de Nit i, òbviament, els responsables del local es fan forts en el seu mutisme. Consistent i gustosa, però no picant. Apta, doncs, per a tots els paladars i amb un regust suau que no recorda ni la maionesa,ni l’allioli, ni el quètxup; la salsa brava d’aquest local té personalitat pròpia i fuig de les receptes més tradicionals. Això sí, sense gran estridències. Res de tabasco. La manera com es presenta el plat i el punt de cocció de la patata, d’altra banda, s’inscriuen pròpiament en els cànons clàssics de l’art de la brava. Més enllà de les copes, al Sol de Nit tenen un concepte propi de la brava.

Segona quinzena

Els resultats han estat:

 Loading ...

Lloc: Mític
Adreça: Sant Lluís, 9
Preu: 3,5 euros
A la catalana. L’originalitat de les braves del Mític rau en la catalanitat de la recepta que utilitzen per a la salsa. Així, desentenent-se de la fórmula tradicional, aquí pren protagonisme una salsa que és pròpia d’aquesta època de l’any però acompanyant els calçots: el romesco. Un romesco fresc i casolà que es barreja amb la maionesa per donar un toc força diferent a unes braves que no piquen. La patata reserva una cremositat agradable, que proporciona un punt dolç. Malgrat les patates no són cruixents, això es compensa amb el fet que es desfan a la boca. El vi negre és potser la beguda més adient per acompanyar unes patates que de ben segur no et procuraran sobresalts innecessaris.

Lloc: Bo
Adreça: Verdi, 30
Preu: 5,20 euros
No aptes per a vampirs.Si ets un vampir o pretens viure una vetllada romàntica, pensa-t’ho dos cops abans de provar les braves de Bo. Si bé aquestes braves fan honor al nom del restaurant, l’allioli amanit amb salsa picant pot ser un impediment –o no- per continuar una nit d’aquelles que a tots ens agrada viure. Hi ha qui diu que les patates braves del Bo són comparables a les del Tomás de Sarrià –les braves per excel.lència de Barcelona. I podem dir que sí i que no. Diríem que sí per la salsa, amb personalitat. Diríem que no per la pròpia patata que, a diferència del Tomàs, està tallada en forma de dau i no pas allargada. Una proposta per a estómacs forts, que s’ha d’acompanyar d’una clara o directament d’aigua mineral.

Lloc: Eeh..? Gràcia
Adreça: Torrent de l’Olla, 148
Preu: 3,5 euros
A ritme de salsa. La modalitat de brava d’aquest bar acollidor situat al Torrent de l’Olla queda definida per la gran quantitat de salsa que banya la totalitat d’una més que abundant ració de patates. Així que si ets d’aquells a qui agrada sucar pa de manera compulsiva a tota salsa que se li presenta al plat, aquesta és l’opció ideal per tu. Servida en un bol blanc, aquesta generosa versió de les braves presenta una picantor adequada, sense arribar a convertir-se en una molèstia però prenent el protagonisme adient. Sense ser les patates més cruixents de Gràcia, les de l’Eeh..? destaquen també per la qualitat de la cocció de l’element principal que presenta una fina capa fregida a l’exterior i un interior suau i melós.

Lloc: Resolís
Adreça: Tordera, 28
Preu: 4 euros
Les rumberes. El ritme frenètic de la rumba catalana que es respira al nucli gitano de Gràcia es veu representat clarament en les patates braves que serveixen al Resolis, situat just davant de la plaça del Raspall. La salsa sorprèn perquè enlloc de dur maionesa dur salsa tàrtara acompanyada, això sí, de la salsa de tomàquet picant. En aquest cas, molt picant. Els qui defensen que les millors braves són les que et fan caure una llàgrima i empassar-te un got d’aigua en dos segons, trobaran en aquestes la recepta indicada. La ració i la quantitat de salsa és abundant, si bé les patates presenten una cocció desigual. Aquestes braves se serveixen en mig d’un ambient familiar i casolà.

Primera quinzena

els resultats han estat

 Loading ...

Lloc: Bar Roure
Adreça: c. Lluís Antúnez, 7
Preu: 2,75 euros
Casolanes. Les braves del Roure s’erigeixen com un dels debats recurrents entre els gurmets de la Vila. Si una cosa no els falta és personalitat pròpia. Servides en aquest bar centenari de la Riera de Sant Miquel, les patates braves que tastem tenen dos elements bàsics de discussió: la salsa casolana ofereix una picantor d’alt nivell i la patata està cuinada, com dirien els italians, al dente. Una de les racions més veteranes i més econòmiques de Gràcia. La patata té un punt cru i sembla estar mig fregida i mig bullida. Els amants de les emocions fortes hi tenen el plaer assegurat. Una clara i el combinat de la casa –mescla de diferents tapes-, els millors amics de les braves del Roure.

Lloc: Samsara
Adreça: c. Terol, 6
Preu: 4 euros
‘Moderniquis’. Si vas als cinemes Verdi, ets fan de l’Heliogàbal i la teva llibreria de referència és la Taifa, si es compleixen tots tres requisits, no ho dubtis, aquestes són les teves braves. El símil cinematogràfic de la proposta del Samsara serien les produccions d’Albert Serra. Les braves que es tasten mentre es jeu en els sofàs d’aquest local amb il.luminació tènue i aire modern poc tenen a veure amb les clàssiques. Vaja, que es tracta de trencar esquemes. De fet, ni tan sols contenen ni un gram de patata. El protagonista és el moniato. I la salsa no és brava, és pesto amb sal maldon. Servides en un vol de disseny, la ració és minimalista. Meloses per dins, cruixents per fora. Només un retret: les forquilles són massa grans.

Lloc: Frankfurt de l’Olla
Adreça: Torrent de l’Olla, 111
Preu: 3,5 euros
De sempre. Aquesta taverna rústica i amigable ofereix les patates braves com a complement de l’especialitat de la casa: els entrepans de frankfurt, xistorra o hamburguesa, entre d’altres. Ens trobem davant d’una de les versions clàssiques de la tapa per excel.lència que acompanyarà una bona conversa entre cervesa i cervesa. Ben fregides però sense sobrecàrrega d’oli, les patates de l’Olla presenten un agradable contrast entre la capa exterior (cruixent) i la interior (gairebé cremosa). L’element principal ofereix unes notes dolces i es presenta a taula salpicat amb sal de cuina. La salsa és lleugerament picant -d’aquells picants que marxen ràpidament amb mig glop d’aigua- i en la qual hi trobem un predomini del quètxup.

Lloc: La Caleta de Gràcia
Adreça: Torrent de l’Olla, 121
Preu: 4,95 euros
Amb secret. Si la qüestió és acabar ben tip, en el bon sentit de la paraula, la Caleta de Gràcia és el lloc idoni. Però no només una ració abundant és el reclam d’aquestes patates braves que generen una pregunta comuna a molts clients. “Com fas aquesta salsa?”, s’escolta sovint el cuiner, que afirma que tothom la pot fer, que és senzilla, però no en revela el secret. La salsa conté una espècia secreta i té una picantor agradable al paladar. La patata està ben fregida i conserva aquell crec-crec que tant agrada als amants de les braves. La proposta de la Caleta sorprèn per la seva senzillesa i, alhora, encert d’una tapa que aquí és de bon acompanyar amb una copa de vi negre.