p14f1Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) no ha perdut la seva condició principal d’escriptora i periodista, malgrat ser una habitual col·laboradora dels mitjans de comunicació i alhora vicepresidenta de l’Ateneu Barcelonès. Aquest febrer publica nou llibre i homenatja amb una investigació exhaustiva una de les grans dones desconegudes dels temps de la Gràcia independent, l’espiritista Amalia Domingo.

Qui era Amalia Domingo i per què has volgut fer aquest llibre?
Amalia Domingo és una sevillana que arriba a Gràcia el 1876 des de Madrid, on la van a buscar perquè vingui a difondre l’espiritisme. Era una dona que escrivia amb eficàcia, funda la revista La luz del porvenir a la plaça del Sol i esdevé la representant principal d’un món amb connotacions revolucionàries i lliurepensadores.

Com era aquell món on una dona com Amalia treballa d’espiritista?
Era un món contracorrent. El que la maçoneria va ser per a la burgesia, l’espiritisme ho va ser per a la classe treballadora.

Quina implantació va tenir ‘La luz del porvenir’, La Buena Nueva…?
Molt poc. Era tot molt minoritari però era molt estès. Al llibre surt des de Gaudí a Companys. Però lliga bé amb l’anarquisme i amb el món nou que aquest vol construir fins a la República.

Amalia Domingo, per contra, és un personatge que viu reclòs.
Sí. És una dona lluitadora, que fa mítings, però a la vegada solitària, amb problemes de visió i certa fòbia social. No se li coneixen relacions socials, i ella viu així en un món que bull.

Hi ha algunes curiositats al llibre, que són assignatures pendents en la investigació. Qui era Luis Llach?
El doctor Luis Llach. Volia trobar l’adreça. Es parla del carrer Gran. És una investigació que no explico com acaba. Fins i tot explico que vaig consultar-ho a Lluís Llach.

També et caracteritza aquest escriure gairebé a raig, in progress.
No és el primer cop que ho faig. Incorporo tots els inputs que visc: un debat, una conversa, el que veig pel carrer… És una construcció narrativa amb actualització.

Parlem més de l’Amalia. Ella diu que és “una mèdium inspirada”.
Vol dir que funciona inspirada pels esperits, com si li dictessin els articles. A tots ens passa. Tenim com una veu interior.

Haurien triomfat les tesis d’Amalia a l’actualitat?
Sí, hi ha un new age, tot i que amb un cert postureig de Pepita Visa.

Comentari de Facebook

Deixa un comentari