L’independent de Sant Adrià

Canga: “No em mereixo sortir per la porta de darrera”

L'alcalde adrianenc durant el passat ple municipal

Després de les notícies recollides a la premsa els darrers dies, l’alcalde adrianenc Jesús M. Canga (PSC)  preferia no fer més declaracions sobre un cas que l’ha deixat tocat. Finalment va accedir a contestar les nostres preguntes.

Després de saltar la notícia, al ple va confessar que s’ho estava passant molt malament. Ara com es troba?
Doncs encara no estic bé, el tema m’ha afectat moralment i afectivament. D’una banda, sento la decepció de que una persona que considerava amiga no ho era i, d’altra banda, que la meva honradesa, queda en entredit.

Ha llegit el sumari? Què n’opina?
Només n’he llegit una part. Opino que no sé que hi fan converses irrelevants en el cas i que afecten a un principi bàsic de la constitució, que és el dret a la intimitat i l’honor de les persones, el meu en aquest cas.

Què li ha molestat més de tot plegat?
Que s’hagi posat en dubte la meva honradesa.

Ha dit que ha tingut males companyies. No es va adonar en cap moment del “joc” d’aquestes persones?
Mai. A Bartomeu Muñoz el considerava un amic personal i a més era el primer secretari de la Federació.

Perquè li costava tant treure’s de sobre en Luigi? En la seva agenda el seu nom apareix regularment.
Possiblement m’he trobat amb ell moltes més vegades de les que apareix a la seva agenda. De fet molts matins sortint del col·legi me’l trobava al carrer Ricard i la conversa durava escassos minuts. No me’l treia de sobre perquè venia de part de qui venia.

Fins i tot us va enviar regals: una litografia i una caixa de vi.
La caixa de vi no em consta (llàstima). La litografia forma part del patrimoni de l’Ajuntament i està a disposició de la ciutadania.

En una conversa entre Bartomeu Muñoz i Luigi relacionen el fet de donar feina a la seva dona amb el tanatori. Què en pensa?
Les seves converses són problema d’ells. En tot cas queda clar que em coneixien poc si després de 14 anys pensaven enganxar-me en alguna cosa.

També queda clar que el procés d’adjudicació que fa el Consell Comarcal no es lícit. Quin paper ha jugat Sant Adrià en el tema del tanatori?
No és cert que no sigui lícit. En tot cas, el plec de condicions va quedar sobre la taula per inviable, i l’Ajuntament ni tan sols va aprovar el conveni per cedir la gestió al Consell Comarcal.
Només es va produir una reunió entre el Consell Comarcal i l’Ajuntament. Van assistir-hi el president, Joan Carles Mas, el gerent, Imanol Pujana, el regidor d’Hisenda, Pedro Rivero, i jo mateix. En aquesta reunió únicament ens vam interessar pels anys de la concessió i el cànon que pertocava a l’Ajuntament. Després d’això no va existir cap contacte més.

També es fa menció al Mercat Municipal…
Del mercat municipal no en sé res. Només puc dir que s’han presentat més de 20 empreses interessades en participar en el futur concurs. Quan arribi el moment, com sempre, guanyarà la millor oferta.

Pot contextualitzar aquesta frase que va dir en una conversa telefònica amb en Luigi sobre adjudicacions: “Se las traen mangoneadas ya”; “a lo mejor uno está el numero 1 de la oferta económica y aparece el último, y cosas de estas”.
Molt fàcil, ara veig que fins i tot hauré de fer una anàlisi etimològica de les paraules que he dit en una conversa telefònica. Però anem al gra, hi ha diverses maneres de contractació, per subhasta o per concurs. En el primer cas, guanya la millor oferta econòmica; en el segon, es valoren diversos conceptes que poden complementar l’oferta econòmica (fiabilitat de l’empresa, millores, etc…), de tal forma que, per exemple, l’oferta que està en cinquè lloc pot acabar guanyant el concurs.

I “mangoneadas”…
Vaig utilitzar el terme “mangoneado” en comptes de “decidido”. Avui crec que haig de moderar la meva manera de parlar, però en el fons el que desitjava expressar és que no volia fer res. Demano que es revisin les actes o que es parli amb el gerent de qualsevol organisme del qual, pel meu càrrec, hagi format part en aquests 14 anys i que es pregunti si alguna vegada, encara que sigui només una, he demanat o he manifestat algun interès per alguna adjudicació i es veurà clarament que MAI, MAI m’han interessat ni els concursos ni les adjudicacions.

Demanar a algú conegut feina per un familiar pot semblar normal, però si es fa sent alcalde i a canvi d’altres coses, també ho troba bé?  No és aprofitar-se d’una situació privilegiada?
Atesa la meva situació en aquell moment, no vaig demanar treball vaig demanar ajuda, i la vaig demanar a un amic. Per tant, és evident que no vaig utilitzar qualsevol teòrica influència que podria tenir pel meu càrrec. No vaig demanar res, ni hagués acceptat res que hagués tingut relació amb la meva faceta de responsable polític.

En cap moment pensa en la dimissió?
Ni penso, ni crec que em mereixi sortir per la porta de darrera.

Que la política no es un camí de roses ja feia temps que ho sabia…
Pràcticament des del primer dia. Però vaig pensar, ingènuament,  que  atès el meu grau d’integritat era inexpugnable.

Canviaria algunes de les coses que ha fet o dit?
He parlat amb molts responsables polítics i, efectivament, el cas Pretoria marca un abans i un després. Per sort o per desgràcia, a partir d’ara i fins que abandoni l’activitat política, ni confiaré en ningú que no estigui en el meu cercle més estret d’amistats, ni parlaré per telèfon res que no sigui imprescindible.

Segur que hi ha moltíssimes persones honrades en política. Pero el sumari també deixa ben clar que n’hi ha que se n’aprofiten i molt.
Evidentment són conclusions a les que un arriba després d’un episodi tan desagradable. Per acabar, vull dir que aquestes són les últimes declaracions que faré sobre aquest tema en un mitjà de comunicació.