L’independent de Sant Adrià

El Mag Lari presenta aquesta nit ‘Somriures i màgia’

Va acabar la carrera de filologia catalana però ja tenia la certesa absoluta que la seva vida professional estava lligada a la màgia. El Mag Lari representarà aquesta nit a la plaça de la Vila el seu espectacle ‘Somriures i màgia’. Trucs de tota la vida vestits amb molt d’humor. Molt recomanable.

Com és que un filòleg s’acaba dedicant a la màgia?
Per què és la meva vocació. Em vaig llicenciar perquè sóc molt obsessiu i quan començo alguna cosa l’haig d’acabar, però durant la carrera ja tenia moltes actuacions.

La màgia sense sentit de l’humor no funciona?
En el meu cas no perquè és la meva especialitat. Hi ha gent que assegura que la màgia és interessant per ella mateixa. Però suposo que jo he escollit aquest tipus de màgia perquè és el que el cos em demana. No l’he inventada jo, però ens funciona molt bé.

Personatge i trucs es reparteixen a parts iguals l’èxit?
Depèn de cada espectacle. En el cas de Somriures i màgia el personatge té molta força. És un showman.

Li costa molt desprendre’s d’ell? La gent entèn que no és el Mag Lari tot el dia?
No em costa gens perquè només ho faig durant l’espectacle. De fet molta gent se sorprèn quan em coneixen. No sóc de fer bromes. És més, tot just quan acabem la funció al teatre i surto a parlar amb la gent torno a ser el Josep Maria, i molts em diuen que ‘sóc un tio ‘soso’.

Què ha hagut de sacrificar en el camí?
Tot el que m’ha passat són coses positives i les he incorporat a la meva motxilla vital. Potser la part més dura de la meva vida professional sigui la manca d’horaris ‘normals’. Potser les èpoques més estables són les que coincideixen amb el teatre, i tot i així les jornades són molt diferents a les habituals.

Quin és el seu referent?
David Copperfield, perquè converteix la màgia en un espectacle, un objectiu que comparteixo.

Però ell ho fa ‘a l’americana’…
És clar, la meva màgia ha passat per un sedàs mediterrani mentre que la seva és de Las Vegas. Però al cap i a la fi sempre són els mateixos trucs. Tothom fem jocs de mans o de cartes, però la diferència la marca la presentació.

Fa molts anys que viatja pel món. L’enten igual un japonès que un de Vic?
La màgia és un llenguatge visual, i així sí funciona a tot arreu. Però quan vaig al Japó, per exemple, només em limito als trucs visuals. No entendrien el meu sentit de l’humor.

Quan li deu a la TV?
La popularitat. Però també agraeixo haver arribat a la tele passats els 30 anys.

Vengui el seu espectacle als adrianencs.
És un obra de complexitat tècnica i molt sentit de l’humor. Faig una mica el patxangero. És molt adient per l’ambient de Festa Major. De vegades em sento com una vedet.