I a la tarda, a partir de les 19 h, tindrà lloc el Festival de Dansa amb els grups Aerodance, Dansa 2001, S-tudio i Estudi de Dansa Retahíla. També a la plaça de la Vila, tot i que es traslladarà en cas de pluja al Polisportiu Ricart.

Com és que un filòleg s’acaba dedicant a la màgia?
Per què és la meva vocació. Em vaig llicenciar perquè sóc molt obsessiu i quan començo alguna cosa l’haig d’acabar, però durant la carrera ja tenia moltes actuacions.

La màgia sense sentit de l’humor no funciona?
En el meu cas no perquè és la meva especialitat. Hi ha gent que assegura que la màgia és interessant per ella mateixa. Però suposo que jo he escollit aquest tipus de màgia perquè és el que el cos em demana. No l’he inventada jo, però ens funciona molt bé.

Personatge i trucs es reparteixen a parts iguals l’èxit?
Depèn de cada espectacle. En el cas de Somriures i màgia el personatge té molta força. És un showman.

Li costa molt desprendre’s d’ell? La gent entèn que no és el Mag Lari tot el dia?
No em costa gens perquè només ho faig durant l’espectacle. De fet molta gent se sorprèn quan em coneixen. No sóc de fer bromes. És més, tot just quan acabem la funció al teatre i surto a parlar amb la gent torno a ser el Josep Maria, i molts em diuen que ‘sóc un tio ‘soso’.

Què ha hagut de sacrificar en el camí?
Tot el que m’ha passat són coses positives i les he incorporat a la meva motxilla vital. Potser la part més dura de la meva vida professional sigui la manca d’horaris ‘normals’. Potser les èpoques més estables són les que coincideixen amb el teatre, i tot i així les jornades són molt diferents a les habituals.

Quin és el seu referent?
David Copperfield, perquè converteix la màgia en un espectacle, un objectiu que comparteixo.

Però ell ho fa ‘a l’americana’…
És clar, la meva màgia ha passat per un sedàs mediterrani mentre que la seva és de Las Vegas. Però al cap i a la fi sempre són els mateixos trucs. Tothom fem jocs de mans o de cartes, però la diferència la marca la presentació.

Fa molts anys que viatja pel món. L’enten igual un japonès que un de Vic?
La màgia és un llenguatge visual, i així sí funciona a tot arreu. Però quan vaig al Japó, per exemple, només em limito als trucs visuals. No entendrien el meu sentit de l’humor.

Quan li deu a la TV?
La popularitat. Però també agraeixo haver arribat a la tele passats els 30 anys.

Vengui el seu espectacle als adrianencs.
És un obra de complexitat tècnica i molt sentit de l’humor. Faig una mica el patxangero. És molt adient per l’ambient de Festa Major. De vegades em sento com una vedet.

La primera Mostra de Cultura Popular a Sant Adrià és una de les iniciatives destacades en el programa festiu d’enguany. Aplega la major part de les entitats vinculades a les tradicions del país, com ara els gegants, les danses populars, les puntes de coixí o els correfocs. La iniciativa, impulsada des del consistori, ha tingut molt bona acollida entre les associacions que hi participen, tot i que reivindiquen la idea independentment de la situació econòmica de l’administració local. L’Ajuntament ha reconegut que, malgrat que la participació de les entitats sempre ha format part de la Festa Major, enguany el seu pes ha augmentat degut als retalls pressupostaris. “Sortir als carrers de la nostra ciutat sempre es positiu”, explica en Sergi, membre de la colla de diables de Sant Adrià, “i esperem que això no es perdi en el futur”. Les entitats també creuen que és una bona oportunitat per trobar-se amb altres associacions del mateix àmbit d’actuació, alhora que els permet apropar-se a la ciutadania. Així, a més de les diverses activitats que organitza cada entitat, també s’ha previst la instal.lació de parades amb tota la informació de les entitats.

La mostra s’inicia a les 18 h a la plaça de la Vila amb una plantada de gegants Geganters de Sant Adrià i el grup de percussió Quitxalla del Centre d’Esplai Gadgetosplai, seguida de la cercavila. L’Esbart Dansaire, una entitat que lluita des de fa mesos per seguir endavant amb la seva tasca de difusió de la cultura popular i les tradicions, porta a la mostra la seva Rumba de Sant Adrià (i més d’una sorpresa). D’altres entitats, com ara l’Associació de Pessebristes de Sant Adrià, la Colla Sardanista de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Sant Adrià Nord o les associacions de Puntaires de Sant Adrià i Dones de l’Agulla Daurada també hi seran presents. Els assistents tindran una nova oportunitat de tastar el tradicional pastís de Festa Major que cada any ofereix Dones del Futur.

Gent de foc

La jornada clou, com no podia ser d’una altra manera, amb els correfocs infantil i adult. Tronada de Diables i Diablesses Sant Adrià estarà acompanyat d’altres colles  i, malgrat que han hagut de crear un espectacle de foc amb la meitat del pressupost de l’any passat, asseguren que la festa està garantida. Seran dues hores d’espetacle pirotècnic que demostraran el bon moment que viu l’entitat adrianenca, que aplega gairebé 80 membres. I aquest any, novetat: el grup de percussió Tronasec, format pels tabalers de Tronada i del Poble Sec. El grup es va formar al juny per presentar-se al concurs de percussió de Barcelona i va quedar finalista.

El correfoc gran està previst a partir de les 21.15 h i Kapaoltis (Llefià), Diables de Barceloneta, Diables de Poble Sec i el grup Tronasec acompanyaran la gent de Tronada. El creixement d’aquest col.lectiu ha estat imparable en els darrers tres anys. A més d’augmentar de forma considerable els seus membres (i la colla infantil té molt a veure amb aquest èxit), la seva projecció pública és indiscutible. I sense local. La Festa Major torna a ser, doncs, l’espai natural per a la gresca, el foc, i el ball dels nostres diables i diablesses particulars.

10 tios que diuen fer Disco-Funk/Polludo-Festivo…
¡En realitat som onze! Aquest any s’ha incorporat el gran Alexander Testarossa a la veu.  La “polludez” és un concepte que s’hauria d’aplicar a tots els aspectes de la vida. És una forma de fer les coses de manera enèrgica, decidida i buscant la qualitat amb sentit de l’humor, que contràriament al que se sol pensar, no està renyit amb la serietat a l’hora de treballar. The world is need of polludez!

El que compta és que al final la gent s’ho passi bé (sense detriment de la qualitat musical?)
És clar, aquesta és la raó de ser d’un projecte com aquest. La diversió i la qualitat no tenen perquè estar renyides. Tal com diu una estrofa d’un dels nostres temes propis “Don’t let it go”: “Ya lo ves, con polludez solo puede salir bien”.

I La Golden Chusma, clan de Justiciers de la Festa?
Sorgeix de la necessitat de parlar dels antiherois quotidians, de tota aquella gent anònima que tot i viure entre adversitats i contradiccions són els que saben passar-s’ho millor.  Com diu una cançó del nostre amic Micu “Quien ha sufrido mejor se divierte”. Pels que la vida els tracta de forma injusta, poden exercir la justícia a través de la Festa. Ja que la Festa està (o hauria d’estar) per sobre de tot: és un dret universal irrenunciable.

Com seria la vostra vida sense web, myspace, youtube…
Bé, sens dubte que internet en general és una eina de difusió genial. Tot i que encara n’hi ha una de millor: el “Boca-Orella”. De fet, és com sempre ha funcionat la cosa. Però certament la xarxa ajuda moltíssim i li donem molta importància. I si no existís internet? Ja ens espavilariem!

Quants ‘vecinos atormentados’ n’hi ha ja?
Deixa’m que tregui la calculadora: 5308 a la pàgina Facebook + 1262 al grup Facebook + 862 a la llista de mailing…. Això fa un total de 7432 somrients “Vecinos Atormentados”. No hem comptat als nostres pares, mares i demés família. Tampoc als nostres veïns. Tenir a un músic porta per porta pot arribar a “atormentar”, sobretot quan estàs estudiant aquella “escala oriental que mai et surt”…

Quina és la pitjor crítica que us han fet?
Gran pregunta. Recordo una en concret que ens va cridar l’atenció. Deia així: “…i després van aparèixer Se Atormenta una Vecina, encapçalat per un cantant de dimensions considerables vestit amb una llampant camisa morada…” L’únic que importava eren les dimensions del cantant?

I el millor elogi?
“És el millor concert en el que he estat, ¡i el cantant vestia tan bé!”

Que sóna als vostres Ipods?
Tornem al concepte principal i direm que als nostres Ipods el que més sona és música polluda. Però amb onze components ja pots imaginar-te que hi haurà de tot…

Com veieu el futur?
Com a banda, treballant per a la publicació d’un disc. Van néixer com a grup de versions, però des de fa un temps tenim la necessitat d’explicar les nostres coses i fer la nostra música, això sí, sense perdre l’esperit actual.

Missatge del Pep Guardiola
Era la sorpresa blaugrana el dia del pregó però la seva agenda finalment ha estat incompatible amb la invitació del consistori adrianenc. Així que Pep Guardiola no podrà acompanyar a la Penya Barcelonista en el seu discurs d’inici de Festa Major, però hi serà present. Almenys la tecnologia ho permetrà a la seva manera. L’entrenador del Futbol Club Barcelona rebrà el premi Adrià, que haurà de recollir un directiu del club en un acte a la sala de plens, a les 19.30. L’emissió del missatge de Pep Guardiola es podrà veure a l’entrada de l’Ajuntament, després dels parlaments de l’alcalde al balcó consistorial. Segons ha explicat el regidor responsable de la Festa, Juan Carlos Ramos, el guardó vol fer un reconeixement públic a les persones que per la seva trajectòria tant professional com personal han destacat dins dels seus àmbits d’actuació. “El premi enfatitza una sèrie de valors, com ara l’esforç, l’esperit de lluita, o l’atruisme”, explica el regidor adrianenc. Així doncs, es premiarà persones que puguin ser un “model on emmirallar-se per a tota una societat”. Guardiola ha inaugurat aquest guardó, que també es podrà lliurà -en futures edicions- a persones de la ciutat o que tinguin algun vincle amb Sant Adrià.

Per ICV de Sant Adrià, el fet que ciutadans o entitats veïnals, que disposen de reixes o murs privats, cedeixin espais per a la lliure expressió d’aquests artistes urbans “permet fugir de les formes estandarditzades dels carrers, decorats homogèniament o de les façanes degradades, i aconseguim uns carres vius, que parlen dels problemes i les il·lusions dels seus veïns i veïnes”. I clouen: “És sens dubte una forma de democratitzar l’art, allunyant-lo dels càlculs de rendibilitat, i posant-lo al servei de la inclusió social als nostres barris”.

La Biblioteca Font de la Mina tancarà les seves portes des del 16 d’agost al 6 de setembre. L’horari d’estiu és de dimecres i dijous al matí de 10 a 13.30 i tardes de dilluns a divendres de 15.30 a 20.30 h.

L’oferta formativa comença a partir dels 5 anys, amb un curs d’iniciació a la música. Els horaris són extraescolars (per les tardes) i el soci actiu gaudirà d’un descompte anual pels cursos de música. Així, els tallers de música disponibles són guitarra, baix, bateria, percussió, piano, acordió, cant modern i coral, vent(saxo-clarinet i flauta travessera) i solfeig, a més d’un especial d’iniciació a la música pensada per infants d’entre 5 i  7 anys. Entre les novetats incorporades per la nova junta de cara al proper curs destaca l’organització dels Concerts de primavera Alternativa, previstos pel mes de març.

Malgrat els canvis i les millores que vol implantar la direcció de MUSA, el concurs anual de Pop-Rock no hi faltarà, ja que representa -després d’una dècada de vida- una de les cites musicals més consolidades de la ciutat; Mónica Green va ser la representat del jurat en la passada edició. El programa d’activitats es completa amb les combos (grupals), l’audició de final de curs al juny i els cursos intensius al juliol.

La professora i cantant Mia Carvajal és la presidenta i coordinadora de l’entitat i, juntament amb els professors i músics Antoni Martínez -vicepresident- i Nico Bernard -secretari-, tenen l’objectiu de promoure la música al municipi mitjançant els tallers i els concerts.

La seu de l’entitat es troba al Casal de Cultura, al carrer Mare de Déu del Carme, 22, a l’Aula de Música. Les inscripcions són obertes fins el proper 15 de setembre.